Viatge a Transnístria: un miratge fet a mida per al turista

“Será como volver a los años setenta”, ens va advertir el taxista quan li vam explicar que l’endemà volíem anar a Transnístria. Dominava l’espanyol perquè havia treballat a Guadalix de la Sierra, fent d’extra als platós de Gran Hermano; els millors anys de la seva vida, recordava: s’emborratxava i fumava marihuana fins a la matinada, i l’endemà empalmava i anava a treballar. Des de feia uns anys, però, havia tornat a la seva terra d’origen, Chișinău: ens explicava que era feliç perquè per fi era amo dels seus horaris i no pagava pis, mentre ens apropava a la torre Romanita, una icona de l’arquitectura brutalista de la ciutat. Inaugurada el 1986, avui és un bloc circular de 23 plantes habitades per gent de classe baixa i, segons m’havia informat YouTube, des del terrat podies gaudir d’unes vistes al·lucinants. No vam poder comprovar-ho perquè, just quan estàvem a punt de colar-nos-hi, dos residents ens van tancar la porta als nassos; tot seguit, incapaços d’acatar qualsevol límit convivent, vam intentar-ho per l’escala d’incendis, tot saltant un filferro punxegut disposat estratègicament per barrar el pas. Però també va ser en va: una colla de veïns que passava la vesprada al parc del costat ens van escridassar. No ens calia conèixer l’idioma per entendre que ens havien identificat com els darrers turistes torracollons fascinats per l’estètica de l’espai degradat.

Seguir leyendo